L'Esperanto a Torroella

 

L'esperanto a Torroella de Montgrí.

La presència de l'Esperanto a Torroella esta documentada a la premsa local a la revista Emporion, entre setembre de 1920 i juliol de 1922. El motor d'aquesta activitat era el prevere Mossèn Francesc Viver, professor titular de K. E. F. (Kataluna Esperanto Federacio), qui veia l'Esperanto com la "útil i formosa llengua internacional" i el "llatí de les democràcies". Els estudis de l'Esperanto es van iniciar a les Escoles Dominicals per a infants i joves, on s'impartien classes d'aquesta llengua. Els joves esperantistes van formar l'agrupació "Dekduo" (La Dotzena), una branca de l'Escola Dominical limitada a dotze nois o noies.

L'Esperanto no pretén suplantar totes les llengües nacionals per esdevenir l'única llengua mundial. El seu propòsit és estalviar l'estudi llarg, car i penós de diverses llengües vives a aquelles persones —comerciants, industrials, literats, filòsofs, savis o turistes— per a qui les relacions internacionals són útils o necessàries. Per aquesta raó, se l'anomena més correctament llengua internacional auxiliar. L'idioma en si mateix vol ser només un vehicle de comunicació, i el que és realment important per als esperantistes és la comunicació que s'estableix.